Sovint, ens trobem amb persones que volen comprar un piano, o fins i tot, a qui regalen un piano, però que no saben com comprovar que aquell instrument té les mínimes condicions per ser tocat.
En primer lloc, la nostra recomanació és que compreu el vostre instrument en un lloc de confiança, on us ofereixin serveis postvenda des d’una òptica professional, i que preferiblement tinguin servei tècnic propi. Un piano no és una cosa que es compri cada dia, i el desconeixement per part de la persona que us el ven a nivell de particulars, o fins i tot, si us el regala, us pot portar a adquirir un instrument que no estigui en bones condicions, pel qual haureu fet una despesa que no sempre es pot amortitzar.
Dit això, i amb independència de a qui compreu el vostre piano, permeteu-nos unes petites recomanacions.
Cal que obriu el piano! Mirar un piano per fora, ens diu molt poques coses, així que cal que obriu la tapa, i traieu els frontals, tant de la part de dalt, com de la part de baix.
En un primer cop d’ull, el que hem de confirmar és que no hi hagi restes d’òxid a les cordes, i el clavillat. També haurem d’assegurar-nos que l’arpa, que ha de ser de ferro, no mostri cap fissura ni deteriorament important, i que la tapa harmònica, que és la fusta del darrera de l’arpa, no tingui cap esquerda que en perjudicaria la dispersió del so.
Encara en relació a la tapa harmònica, és recomanable que separeu el piano de la paret, i comproveu que la tapa no presenta esquerdes per la part del darrera. Podeu demanar a algú que pressioni el pedal del sustain (el de la dreta), i picar lleugerament la tapa per sentir-ne la ressonància. El so, hauria de ser net i exempt de vibracions.
Una altra cosa que heu de mirar, i que pot afectar estructuralment l’instrument, és l’estat del clavillat. Les clavilles han de mantenir la perpendicularitat amb la tapa a la qual estan collades, i el paral·lelisme entre elles. A més, la fusta que envolta la clavilla no ha de presentar folgances, ja que la clavilla ha d’estar ben estampida.
Per acabar, a part d’aquests elements estructurals, i que són de vital importància, hi ha altres elements que ens poden ajudar a identificar la història de l’instrument que tenim al davant.
Els feltres d’un piano solen ser un bon indicador del desgast que ha patit el mateix. Els martells han de mostrar lleugerament el marcatge de les cordes, indicador que l’instrument ha estat utilitzat.
Un martell sense cap marca pot ser indicador que l’instrument no s’ha tocat gens, i això no és bo, perquè pot provocar que els feltres de la maquinària s’inflin, i el mecanisme es torni lent i dur. D’altra banda, també pot ser indicador que la maquinària ha estat repassada per un tècnic, que n’ha polit els martells. Si fos el cas, seria convenient disposar de la màxima informació sobre qui ha fet l’ajustament.
En canvi, un martell excessivament marcat, significarà que el piano ha estat molt utilitzat, i en aquest cas, ens hauríem d’assegurar amb la visita d’un tècnic que el desgast general de l’instrument no sigui excessiu, i en qualsevol cas, que sigui acord a les nostres espectatives.
KBMúsics 